La setmana passada us proposava trobar les sis diferències entre els dos dibuixos de la dona que camina (LDQC, el meu alter ego) mentre desfulla una margarida. Però el joc no consistia només a detectar canvis visuals: també us convidava a anar una mica més enllà i interpretar-ne el sentit. Per això us recomanava comptar; allà s’amagava la clau del desenllaç.
En el dibuix de l’esquerra he marcat amb un cercle vermell les diferències entre totes dues imatges. De dalt a baix, hi podem observar: una llàgrima que regalima galta avall —absent a l’altre dibuix—; la boca corbada cap avall, que expressa tristesa o decepció; el braç amb què desfulla la margarida, que en aquest cas és l’esquerre, a diferència del segon, tot i que tothom sap que LDQC —esquerrana de conviccions— traça amb la dreta; els ocellets volant prop de la panxa, mentre que en l’altra imatge volen al darrere; el doblec posterior del vestit orientat cap avall; i, finalment, un pètal més a terra.
Aquesta última diferència és decisiva per interpretar les imatges. En el dibuix de l’esquerra hi ha un total de vuit pètals —quatre a terra i quatre encara a la margarida—. Si tenim en compte que, tradicionalment, quan es desfulla una margarida es comença dient “m’estima”, és fàcil deduir que el vuitè pètal correspondrà a “no m’estima”. D’aquí provenen el posat trist, la llàgrima i els ocellets situats prop de la panxa. En canvi, al dibuix de la dreta només hi ha set pètals i, per tant, el recompte acaba amb “m’estima”. Això explica l’expressió més alegre del personatge: el somriure, els plecs del vestit orientats cap amunt i els ocellets volant contents al darrere.
El gest de desfullar una margarida ha esdevingut un símbol universal del dubte amorós, de l’esperança i de l’atzar sentimental. La força de la imatge rau en la seva simplicitat: convertir l’amor en una seqüència binària —“m’estima / no m’estima”— resolta per l’atzar d’un últim pètal. Però aquest llenguatge de dues possibilitats no “entén” la tristesa d’una llàgrima ni la ironia d’un gest; només registra diferències. Som els humans qui, en interpretar-les, els atribuïm un significat.
Perquè sempre hi haurà un part irreductible entre l’experiència i qualsevol intent de codificar-la. Avís per a navegants de la IA!
