Descripció
La frase de l’escriptor portuguès Fernando Pessoa que encapçala aquest text juga amb la coneguda formulació cartesiana: «Penso, per tant existeixo».
La imatge que l’acompanya apel·la al llenguatge universal dels senyals de trànsit: la forma circular amb fons blau ens indica una obligació. En aquest cas, l’obligació de dubtar.
Dubtar no és només una necessitat, sinó també un acte de valentia. És la clau que obre la porta del coneixement, el punt de partida de qualsevol viatge d’aprenentatge.
Les preguntes tenen el poder de trencar la rigidesa de les certeses. Són una força dinàmica, inquieta i subversiva, capaç de sacsejar l’aparença d’estabilitat. I és la qualitat d’aquestes preguntes el tret fonamental per a obtenir respostes significatives. Einstein ho va expressar amb admirable claredat:
«Si jo tingués una hora per resoldre un problema i la meva vida en depengués, dedicaria els primers cinquanta-cinc minuts a formular la pregunta més adient, perquè un cop trobada, podria resoldre el problema en cinc minuts».
Com assenyalava Jorge Wagensberg, «el progrés del coneixement es mesura molt millor per la història de les preguntes que per la de les respostes». Les preguntes són actes de rebel·lió, mentre que les respostes, tendeixen a ser adaptatives.
Honorem, doncs, el dubte, perquè només qui dubta pot créixer. Només qui s’atreveix a qüestionar pot mirar el món amb ulls nous, lliure de la presó dels prejudicis i de la comoditat de la resignació.
I, com recomanava Rainer Maria Rilke al jove poeta, aprenguem «a estimar les preguntes en si mateixes».
Dades
Any 2021.
Gràfic digital, 21×29,7cm.
