La imatge presenta un arc de fusta corbat, tensat, a punt de disparar. La fletxa travessa l’espai en diagonal: la punta és una “A”, element penetrant on els hagi, mentre que el culatí és una “Z”, una arponeta que n’assegura la captura. Entre la “A” i la “Z”, hi quedem inscrits els humans.
Sabem que la nostra espècie es defineix per la capacitat de fabricar eines. A la Conca de Barberà en tenim nombrosos testimonis: raspadors, ascles, puntes… Objectes que revelen una intel·ligència pràctica, una manera d’intervenir en el món.
Però l’alfabet és, probablement, l’eina més transcendental que hem creat. Hi ha qui n’atribueix la invenció a una sola ment. En realitat, les idees potents tendeixen a circular, a ser apropiades i transformades molt despresa. Abans del segle XVIII, la idea individual sovint quedava en segon pla davant la magnitud de la descoberta.
Fa temps que em fascina una coincidència: tant l’alfabet com els cromosomes humans es basen en una vintena llarga d’unitats combinables. Els Homo sapiens som textos: estructures que s’escriuen, es llegeixen i es modifiquen. I tot indica que aquest procés continua obert; una evolució que Charles Darwin hauria sabut, sens dubte, ajudar-nos a repensar.
L’alfabet construeix el món.
