Dogma

Aquesta imatge recorre, un cop més, al llenguatge universal dels senyals de trànsit: en aquest cas, un triangle vermell d’advertència que conté un signe d’interrogació. Un avís que alerta sobre la perillositat de preguntar.

Els dogmes habiten el territori de les creences; són veritats indiscutibles, blindades contra qualsevol interpel·lació i que clausuren el diàleg per protegir-se de qualsevol amenaça. En contextos dogmàtics, preguntar es converteix en un acte subversiu i revolucionari, capaç de posar en risc la llibertat, la reputació o fins i tot la vida. Malauradament, aquesta realitat no és exclusiva dels règims autocràtics declarats; la història recent ens ofereix prou exemples en sistemes pretesament democràtics.

És ben cert que pensar té un preu, i com assenyalava Wittgenstein: «No pots fer bones preguntes si no estàs disposat a fer-te mal». De fet, tota pregunta honesta —tant si desafia les pròpies creences com si sacseja l’ordre establert— té la capacitat de trencar la comoditat intel·lectual i confrontar-nos a la complexitat i la incertesa.

Allà on germina la llavor del dubte, inevitablement sorgeix la pregunta, capaç de despertar la consciència crítica —la base essencial de la llibertat de pensament.

Així doncs, gosem conrear el dubte, un acte de veritable emancipació i, sovint, el primer pas per a deslliurar-nos de moltes cadenes.