Dibuix

Un filferro rovellat a terra em va trobar vora l’estació de tren de Blanes, potser l’any 1997, mentre passejava amb la Xus. De primer cop d’ull vaig pensar amb les figures filiformes de Giacometti i en particular el seu Home qui marche,
que per la seva banda va està inspirat en l’homònim de Rodin.
En aquesta ocasió, però, la figura era clarament la d’una dona que camina (LDQC).

Aquesta dona ha caminat un bon tros des de llavors, sempre estimant i envoltada d’estimació, això sí: fent acrobàcies amb les emocions, llegint  –una de les fonts més ufanoses– sempre amb un llapis a la mà, amb l’Odissea com animal de companyia, passejant en bicicleta, fent ioga, dibuixant la dona que camina que dibuixa la dona que camina, amb l’ombra de la dona que camina que agafa el sentit oposat a la seva marxa, pensant i pensant, amb el paraigües-núvol que l’aixopluga i la mulla alhora, de vegades amb el cap ennigolat o sortint d’un traç.

En qualsevol de les seves formes desitjo que us acompanyi.