A la imatge, dues boxejadores de traç esquemàtic i gairebé idèntiques s’enfronten proveïdes d’uns guants ben especials: uns núvols. El ring és de tonalitats blaves i un petit estol d’ocells travessa el cel en formació irregular. La boxejadora de l’esquerra connecta un jab, mentre la contrincant es manté en guàrdia alta.
El quadrilàter és l’escenari de la vida i les dues combatents són, en realitat, la mateixa persona. Els combats més importants no són físics, sinó interiors: neixen dels pensaments, les creences i els relats que construïm. Com els núvols, aquests són canviants: poden anunciar pluja o bon temps, apareixen, es transformen i s’esvaeixen.
Tothom lliura les seves pròpies batalles: algunes són inofensives; d’altres, poden tenir conseqüències devastadores. Si aconseguim observar-les amb prou perspectiva i afrontar-les amb guants de núvol, potser ens anirà millor.
La pau neix quan deixem d’esperar que desaparegui el conflicte i aprenem a conviure amb aquesta part canviant de nosaltres mateixos i també amb la dels altres. No podem evitar que els ocells volin sobre el nostre cap, però sí que hi facin niu.
