A la imatge hi apareix un dibuix lineal d’una dona asseguda amb un llibre obert damunt la falda. Amb un llapis a la mà dreta, alça lleugerament el cap.
L’escenari és gairebé buit, fet que accentua una sensació de calma i silenci. Una mica al darrere, tres ocells volen.
El títol de l’obra —i d’aquest escrit— és una lloança a la lectura, així com a l’esforç i a l’acció necessaris per emprendre-la, suggerits per la preposició «a» i reforçats pel punt d’exclamació final.
En paraules de Gonçalo M. Tavares: «la lectura no consisteix només a llegir, sinó a aixecar el cap: és aquí on comença bona part de la creació.»
Hi ha dos tipos de lectors: els que escriuen als llibres i altres que els preserven intactes. Els primers, a més, tendeixen a obrir-los del tot, fins i tot forçant-ne el llom interior si cal. Els segons, només els obren fins allà on ho permet la primera resistència de l’enquadernació; i, si es tracta d’un llibre «musclo», d’aquells que s’entesten a tancar-se, es limiten a espiar-ne l’interior per una escletxa estreta. Jo soc de les primeres i llegeixo brandant un llapis a la mà, com una caçadora a la cerca i captura, perseguint sentit.
«Marginàlia» és el terme que designa el conjunt d’anotacions, comentaris, dibuixos o marques que un lector deixa als marges d’un text, especialment en els llibres. Per a mi, aquesta escriptura marginal és una eina de lectura activa. El procés comença amb un escombrat atent de la pàgina perquè, mentre la mirada avança línia a línia, pot saltar l’espurna del diàleg entre dues ments. Els rastres de la combustió són el grafit en la fulla i les seqüeles de l’impacte en el cos-lector.
M’estimo els llibres: en tinc pertot. Alguns ordenats per temes, d’altres pendents de lectura o ja llegits, a l’espera de passar en net les anotacions. Mai no els he tingut per fer bonic, ni tampoc no els he castigat amb el llom contra la paret. En qualsevol d’ells pot haver-hi latent la matèria inflamable.
Quan la figura de la imatge alça la mirada i atura la mà està experimentant l’alquímia de la lectura on allò llegit i allò que som es confonen.
